Estimada amiga i companya:
Aquella que ha presenciat les meves llàgrimes, aquella que em va donar forces per
seguir, la que em deia el que estava malament.

El meu confident, el meu llum en el camí, el meu tot, et podré comparar amb el meu
àngel guardià. Aquella que em fa veure els meus errors i els accepta
també, l'única que sap el que vaig fer.

Si alguna vegada et llastimar, ho sento , no ho vaig voler fer.

Però si un dia et em vas, espero no oblidis a la teva amiga sense igual, aquella
que t'acompanyarà encara que sigui només en els teus records.

Sempre vaig pensar que la nostra amistat seria especial, que seria capaç de
sobrepassar la barrera del temps; que veuria passar estacions incomptables;
saps, tenia tantes expectatives posades en tu; necessitava tant algú
en qui confiar ...

Vaig saber que les dues teníem coses que ensenyar-nos, que la vida mai es
s'equivoca, que ens tenia sorpreses preparades i sens dubte no crec haver-me
equivocat ...

Sí, coses bones i dolentes; la majoria de les vegades les coses solen ser
així de ambivalents ...

Tu saps que per a tu seré la teva amiga per sempre. Saps per què?

Per els teus consells, per les nostres entremaliadures, els nostres enuigs, les nostres
penes, les nostres alegries i milers i milers de sentiments que anys després
anys s'han anat formant i que mai oblidaré.

Fraternitat, germanor, complicitat, crec que aquestes paraules s'adeqüen
bé per definir les nostres vides.

La nostra amistat, estimada Imma, no la regalaria a ningú ni la oblidaria per res del
món.
El teu gran amiga Katerina.
Donem les gràcies a Katerina per aquesta preciosa carta a la seva amiga Inma.