Sé que t'he decebut d'una manera que mai no ho vas a perdonar, mai havia sentit una cosa tan gran i tan immens per algú com tu.

El sol fet de veure't em posa nerviós, em deixes sense res a dir, quan et acaricio sento com si acariciés els mateixos núvols, com s'ajunten nostres llavis em deixes la ment en blanc, em transportes a un lloc on tot és perfecte. Quan et abraçada em deixes sense alè, en tocar el teu rostre em eriçons la pell, ets tot per mi.

Sé que vaig ser un ximple en no valorar-, no donar-te el lloc que et mereixes, el no demostrar tot el amor que sento per tu, i m'agradaria demostrar el que en veritat estic disposat fer per tu. Donaria tot, ja que t'estimo sense cap reserva, cada dia penso en tu a cada minut, estàs en la meva ment i cor.

He somiat coses que ja hem passat, i algunes altres que són un somni, només són un somni, per això espero que Déu encara em vegi amb bons ulls, perquè em de l'oportunitat de fer-te feliç per sempre i per sempre ja que jo no vull a ningú més, ni penso en ningú més que no siguis tu, amb tu vull formar una família, construir els nostres somnis, recolzar-te en els teus, compartir les teves alegries, aixecar-si arribes a caure, donar-te paraules d'ànim quan les necessitis, que confiïs en mi en tot.
De veritat no sé en què estava pensant quan vaig cometre tots i cadascun dels errors que vaig fer, ja que ara estic penedit i sé que amb paraules ni fets prou ja, a hores d'ara m'agradaria tan sols no perdre el teu afecte, i si encara puc rescatar l'amor que em tenies, faré fins l'impossible per que t'estimo.
Ja no puc viure sense tu.

Pd: mai et oblidaré i sempre estaràs en la meva ment i cor com i des de quan et vaig conèixer.

Per a la dona que sempre estimaré, d'Eduardo Contreras Monges