Hola, no sé com començar la carta. Volia dir-vos que per a mi heu estat les millors amigues del món, que sento moltíssim el que va passar.

No havia d'haver reaccionat així, sabia que de tot allò m'anava a penedir. Encara que no ens hàgim vist des de fa un any, jo us segueixo estimant i us segueixo tenint present en tots els moments, sento com si demà mateix us vagi a tornar a veure, després en la realitat, sé que no és així, que heu fet vostra vida i és llavors quan us enyoro.

Tinc amigues noves, amb elles m'ho passo bé, però no és el mateix. Elles em pregunten cada dia com estàs? es preocupen per mi, em criden per sortir ... però no és el mateix que amb vosaltres.

Amb vosaltres he tingut una amistat de veritat i somio que puguem passar un dia juntes per recordar els vells temps. També voldria aclarir que si mai us va donar la sensació que vaig passar de vosaltres, no és així.

Quan us veig em poso nerviosa i no sé com reaccionareis a una salutació meu o alguna disculpa, però el que de veritat desig és tornar a ser la vostra amiga.

Us trobo molt a faltar, amigues!

Vull tornar a formar part de les vostres vides, ja que amigues com vosaltres no les he trobat mai, sou especials i inigualables, noies. Sento molt el que ha passat en aquest any, no era la meva intenció i si en alguna cosa us vaig ofendre, us demano perdó una a una.

Mai vaig pensar que us voldria tant, m'he recordat de vosaltres cada dia Si us plau, perdoneu-me! Us estimo molt a les quatre: Antonia, Sílvia, Carme i Mayte.

La vostra amiga que us enyora

Natalia

Donem les gràcies a Natàlia per aquesta bella carta i esperem que les seves amigues la perdonin.